Cinc anys de regulació dron
Sembla que ha passat molt temps des que es va crear la primera normativa per drones a Espanya. Han passat únicament 5 anys en els quals s’ha creat una llei, un Reial decret i una normativa a Europa que entrarà en vigor en els propers anys.
Prohibir el que no estava permès
No va ser fins a principis de l’any 2014 quan l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) va donar el primer pas en matèria de regular el sector dels drones. Aquest primer pas va consistir en un text aclaridor en què es recordava als ciutadans que en la regulació de el país no es permetia l’ús d’aquestes aeronaus amb fins comercials o professionals.
Amb aquesta declaració de l’agència la indústria dels drones va quedar totalment paralitzada, quedant a l’espera que es publicarà una normativa exclusiva per a aquest tipus d’aeronaus.
Apostant per la seguretat
El mes d’octubre de l’any 2014 es va aprovar la Llei 18/2014, de 15 d’octubre, d’aprovació de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l’eficiència. Aquesta Llei de caràcter transitori, va ser dissenyada per adoptar mesures de reformes urgents per recuperar la sendera de creixement de país, després de la recessió que venia experimentat des del 2008.
És important destacar, que en la majoria dels Drets es crea la normativa de forma reactiva, és a dir, després que existeixi el fenomen o la realitat. Però en el cas de el Dret Aeronàutic les primeres normes es van crear abans que l’home fos capaç de volar, creant-se per evitar danys de les persones que estiguessin a terra, amb caràcter totalment preventiu.
Per tant, podem dir que el fet que apareguin unes aeronaus autònomes que qualsevol podia comprar i volar ha estat totalment atípic per les diferents administracions i agències aeronàutiques de tot el món, veient-se obligades a ser reactives en comptes de preventives.
Per això, Espanya va crear la Llei 18/2014 com si la tecnologia fos totalment nova, donant un pas cap enrere i definint límits de caràcter preventiu, cosa que no va ser ben acollida pel sector professional.
El més important remarcar en aquesta Llei és el Article 51. Aquest article modifica la primera Llei en matèria de Dret Aeronàutic, la Llei 48/1960 de Navegació Aèria. El primer que fa és incorporar el terme d’aeronau pilotada remotament (RPA) en la definició d’aeronau, i posteriorment relacionar tota activitat no recreacional d’aquestes amb el que indica la Llei 48/1960 i altres normatives relacionades.
Si bé és cert, que aquesta primera Llei de caràcter transitori no oferia moltes opcions a les empreses RPA, va crear les bases per poder començar a desenvolupar la indústria espanyola. Gràcies a aquesta Llei les empreses tenien procediments per a registrar-se com Empreses Operadores aèries, van aparèixer estructures legals per a la formació de pilots i la creació d’escoles, sistemes de coordinació per a vol prop d’aeroports no controlats, etc.
Va ser un període en el qual AESA i altres entitats van aprendre de el sector dels RPAS, alhora que ho van fer més de 2000 empreses que es van registrar com a Operadors.
Bases nacionals per a un futur internacional
Després de més de dos anys de treball, el Ministeri de Foment va aprovar el Reial Decret 1036 de l’any 2017, pel qual es regula la utilització civil de les aeronaus pilotades per control remot. Pràcticament en el mateix moment que la nova normativa espanyola era aprovada, es va acordar el procés de la creació d’una normativa única a nivell europeu.
Quin sentit té crear una normativa espanyola quan en breu tindrem una normativa única europea?
La resposta és preparar els operadors, futurs pilots, institucions i agències per a la transició. Espanya tenia una regulació transitòria de tot just unes pàgines on faltava detallar molta informació. Sens dubte era necessari crear un bon text regulador per començar a crear uns bons fonaments en els quals construir la indústria.
És cert que si comparem la Llei 18/2014 i el RD 1036/2017, s’assemblen molt entre elles. La diferència està entre el nivell de detall de el nou Reial Decret. Tot i així, no ha estat fins al moment que s’han publicat els Mitjans Acceptables de Compliment (AMC) i les Guies d’Ús en què la regulació ha agafat força i ajuda a el creixement i possibilitats de la indústria.
Amb aquesta nova normativa és possible volar en escenaris en els que abans estava totalment prohibit. És cert que per a això cal complir una sèrie de requisits operacionals complexos, però que si analitzem amb detall es basen en els procediments que s’aplicaran amb la nova normativa europea. Tot indica un nou període de transició, en la qual tots els participants estem aprenent a evolucionar.
Un període curt de llarg recorregut
El passat 1 de juliol de l’2019 la normativa Europea va ser aprovada, però encara trigarà uns anys a funcionar a el 100%, plantejant moltes possibilitats i en alguns casos sent més permissiva.
En aquests 5 anys s’han vist molts canvis tant de l’funcionament de les institucions, la maduració d’empreses operadores dron i el final d’altres, grans canvis a nivell tecnològic no només pel que fa a aeronaus, també en l’àmbit de comunicacions i programari en terra .
En el sector de l’Safety, no tot està permès
Moltes Empreses Operadores estan decebudes potser per haver imaginat que el sector avançaria més ràpid o esperant guanyar aquestes quantitats de diners que les estadístiques prometien. Potser per no pensar que el seu negoci entraria en el sector aeronàutic de l’Safety en què no tot està permès, on tot es posaria en dubte fins que passaran alguns anys i evolucionarà la tecnologia i està guanyarà confiança.
Tot i això, si s’analitzen les inversions tant públiques com privades que s’estan fent ara mateix i l’evolució de les normatives en els diferents països, tot indica una sola cosa: