Recentment han aparegut notícies en què s’alertava de l’ús de drones per part de la Direcció General de Trànsit per monitoritzar infraccions i posar multes. A simple vista, ens pot semblar que la policia ha donat en el clau amb una simple aplicació més dels drones per a vigilar i castigar els mals conductors, contribuint així a la seguretat col·lectiva a les carreteres. Però aquest fet és només la punta de l’iceberg d’una multitud de connexions que s’establiran entre els vehicles aeris (drones) i els vehicles terrestres durant la pròxima dècada, i la majoria d’elles seran positives per a la gestió intel·ligent de la mobilitat, a la que una nova generació de vehicles i infraestructures adaptades a ells seran els protagonistes.
Els drones d’ala fixa com a complement als mitjans aeris tripulats
En un moment en què les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions estan modificant de manera global tots els aspectes de la societat, un dels sectors on ha tingut una major repercussió aquesta evolució ha estat el sector dels sistemes d’observació terrestre basats en drones. Aquests apareixen com una nova eina que ve a complementar a les plataformes prèviament existents, els satèl·lits i els mig aeris tripulats (helicòpters, avionetes), donat el gran nombre d’avantatges que presenten en termes de costos d’inversió i operació, de resolució espacial, d’agilitat i resolució temporal, etc. Dins d’aquest capítol, els drones d’ala fixa presenten una major productivitat (per la seva major autonomia) que els drones multicópteros, el que els fa més adequats per a l’estudi d’infraestructures lineals, com la xarxa viària.
Els Sistemes de Mobilitat Intel·ligent Cooperatius (Cooperative Intelligent Transport System (C-ITS))
L’horitzó que s’albira per a la pròxima dècada, orbita en la necessitat de proporcionar una infraestructura de suport sistemàtic als actuals sistemes de mobilitat intel·ligent (ITS) i els futurs ITS cooperatius (C-ITS) que s’estan gestant per a la dècada 2020- 2030, tal com es descriu en diferents plans estratègics de diferents ens gestors amb responsabilitat en aquesta matèria (Comissió Europea, Direcció General de Trànsit, Servei Català de Transit). Aquest concepte és escalable a la gestió d’altres infraestructures lineals com ferrocarrils, però pel que fa a l’trànsit per carretera s’aplica tant a l’paradigma de mobilitat actual (ITS) com a el paradigma de mobilitat cooperativa (C-ITS) a què la indústria de l’automoció es s’encamina per a la propera dècada.
Nou paradigma de mobilitat com a servei (Mobility as a Service (MAAS)).
Actualment estem en l’inici d’una transició cap a un nou paradigma de mobilitat en el qual una nova generació de vehicles (autònoms, elèctrics, connectats i compartits) anirà guanyant quota de mercat, de manera que és fonamental dotar d’eines als gestors de les infraestructures i de l’transport per a la seva òptima administració. A curt termini (2020-2022) hi haurà un període de convivència entre els vehicles actuals tal com els coneixem i els vehicles totalment autònoms, però en aquesta evolució cada vegada estaran més connectats entre ells, amb els usuaris i també amb els elements fixos de la infraestructura.
El nou rol dels Sistemes Aeris no Tripulats (Unmanned Aircraft System (UAS)).
Per a la seva monitorització conjunta, tecnològicament ens basarem en l’ús de plataformes aèries no tripulades d’ala fixa en la qual s’embarcaran sensors òptics i instruments de telecomunicacions com encaminadors ( “routers”), necessitant uns recursos econòmics molt menors dels que es requereixen actualment amb vehicles aeris tripulats (ie helicòpters), el que permetrà augmentar la quantitat de plataformes que estan actuant simultàniament i amb una empremta mediambiental infinitament menor. Aquestes característiques intrínseques a la tecnologia dron impliquen abordar uns objectius comercials escalables a nivell global. El repte tecnològic consisteix a desenvolupar una solució única prou flexible que permeti controlar de forma remota i en temps real les infraestructures i els sistemes de mobilitat.
Visió per Computador (Computer Vision (CV)), Intel·ligència Artificial (Artificial Intelligence (AI), Big Data, Deep Learning
La innovació no només resideix en el disseny d’un tipus de dron capaç d’oferir una alta productivitat més enllà de la línia de visió de l’pilot (BVLOS) i d’albergar la càrrega de pagament necessària, sinó que el veritable valor afegit es troba en la integració de les dades produïdes en el dron amb les tecnologies de Visió per Computador i Intel·ligència Artificial, basades en Deep Learning i Big Data. En la transmissió d’imatges jugarà un paper fonamental la xarxa de telefonia 5G, ja que permetrà el flux d’una gran quantitat de dades a una molt baixa latència; això permetrà a l’dron prendre decisions autònomes adaptades a el nou paradigma de mobilitat com a servei (Figura 1).
Figura 1: Esquema general d’el paper dels drones en la gestió de la mobilitat en la pròxima dècada.
Font: Elaboració pròpia amb icones de https://www.flaticon.com
El paper de la xarxa 5G en els UAS
Si visualitzem un sistema de drones que actuen com a captadors d’informació territorial (dades, imatges, vídeos), cal que aquesta gran quantitat d’informació sigui transmesa des del dron fins a l’estació de control o fins a el centre de control de trànsit. Així, aprofitant la xarxa de telefonia (a curt-mig termini, 5G), es pot assegurar un enllaç de comunicacions estable més enllà de la línia de visió entre el dron i el pilot, a més es proporcionar les dades en temps real i per tant obrint la porta a l’processat dels mateixos mentre el dron està en l’aire. Amb aquestes dades i els mètodes adequats, es contribuirà a la gestió intel·ligent de les infraestructures i de la mobilitat.
Ciberseguretat
El nou paradigma de mobilitat conformat per vehicles connectats, autònoms, elèctrics i la mobilitat com a servei (Maas) impliquen la gestió coordinada d’infraestructures crítiques i persones, en el marc de la nova generació de dispositius connectats (Internet de les coses (IOT)) , així com la ciberseguretat associada a ells. En relació a la ciberseguretat, un dels aspectes rellevants i especialment necessaris serà assegurar que els dispositius IOT de la infraestructura, que donen suport a aquest nou paradigma de mobilitat, no estaran compromesos o manipulats, tant de manera maliciosa com no intencionada (accidental) .
Els drones en la regulació aèria
L’ús de drones està actualment regulat a nivell nacional i ha recomanacions a nivell internacional, tot i que la Unió Europea està treballant en un marc comú. La legislació espanyola recull la necessitat de la figura de l’operador per poder realitzar operacions amb drones i la legislació europea preveu que en operacions més enllà de la línia de visió de l’pilot, el pes màxim a l’enlairament de l’dron ha de ser inferior als 4 kg. El vol en determinades circumstàncies (sobrevolar zones urbanes, aglomeracions de persones, prop d’aeroports, …) requereix que l’operador tingui permís específic per a aquestes operacions, excepte en el cas dels cossos i forces de seguretat de l’estat en casos d’emergències.
La regulació que ve
Addicionalment, i d’acord amb la normativa que s’està gestant en el si de la Unió Europea referenciada anteriorment, els drones han de complir la regulació O-space (sistema automàtic Depenent de Vigilància (ADS-B), capacitat de detectar i eludir elements ( Sense & Avoid), càmera de visió frontal (FPV)). Cal assenyalar que el Reial Decret 1036/2017, que actualment regula l’ús de drones a Espanya, no facilita aquesta solució integral en àmbits metropolitans, mentre que en gran part de les vies interurbanes que no intersequen amb l’espai aeri controlat pels aeroports si que és possible avançar en la seva implementació.
Espais aeris temporalment segregats (TSA)
De totes maneres, recordem que per fer proves de concepte sempre es pot acudir a un centre especialitzat que disposi d’un espai aeri temporalment segregat, com el Barcelona Drone Center (TSA Moià), on es poden dur a terme tot tipus de programats amb la més absoluta cobertura de la normativa vigent.
En conclusió, els drones tenen un privilegiat punt de vista zenital que actualment serveix per veure molt més que infraccions, també per inspeccionar l’estat de l’paviment les vies de comunicació i el seu entorn, monitoritzar el tràfic o donar suport en cas d’emergències. Però pròximament, amb la implementació de la xarxa 5G, el dron podrà comunicar-se amb els dispositius IOT de la infraestructura viària, amb els vehicles autònoms, i intervenir per ajudar a prendre decisions intel·ligents en el conjunt de sistema de mobilitat.
